Marcel Schwob

Marcel Schwob
Retrat a la ploma de Marcel Schwob, fet per Félix Valloton per el Llibre de les mascares de'n Remy de Gourmont
Naixement	1867 Chaville - Hauts-de-Seine
Defunció	26 de febrer de 1905 París
Nacionalitat	França
Ocupació	Escriptor.

Marcel Schwob (Chaville, Hauts-de-Seine, 1867 - París, 26 de febrer de 1905) fou un escriptor, crític literari i traductor jueu-francès.

Schwob descendia d'antigues famílies de metges i rabins distingits, lletrats i erudits. Ben avia se li despertà la seva vocació literària. Marcel, d'acurada educació, es dedicà a l'estudi amb deler, s'aficionà a la literatura i sent encara un adolescent s'inicià en el periodisme. El moviment simbolista el guanyà ben aviat.

Als vint-i-quatre anys, dotat ja d'una agut sentit critic, publicà el seu primer llibre: Coeur double. A la novel·la i el conte s'afegeix, en l'erudició de Shwob, la filologia. Profund coneixedor del francès antic, humanista, lletrat eminent, efectuà profunds estudis sobre el poeta François Villon i la banda dels coquillards i defensà la seva tesi envers l'argot, afirmant que aquest no és una formació espontània, sinó un llenguatge artificial, destinat a una determinada classe.

Fou un sentimental. De 1890 a 1893 estimà amb passió a una pobre i malalta noieta—Louise—la qual es consumia en el raval, minada per la misèria i la tisi. La cuidà amb exquisida devoció, tractà de salvar-la, li prodigà entendridores atencions. Louise morí en els seus braços, però ressuscità en el Le livre de Monelle.

A principis de 1895, Marguerite Moreno, actriu de la Comédie Française, d'exòtica bellesa i veu privilegiada, embogí d'amor al jove escriptor, la qual salud declinava. A finals d'aquell any, una misteriosa malaltia atacà en Schwob, que es va haver de sotmetre a quatre operacions, de les quals en sortí invalid. Marguerite Moreno—que ja era la seva esposa—li oferí els seus braços. el seu cor, i la seva fe. Mercès a ella pogué sobreviure deu anys. Ensopit pels hipnòtics i analgèsics, entre els quals acabà els seus últims treballs d'erudició i de crítica.

Apassionat per l'obra de Robert Louis Stevenson, es llença darrere el seu record i viatjà a Samoa, el 1901. Tan sols l'acompanyava el seu fidel missatger Ting, doncs Marguerite tingué de romandre a França, retinguda per les seves obligacions de sociétaire del Theàtre Françàis. El viatge, terrible, va estar a punt d'acabar amb la seva vida. Malgrat tot el desenllaç no es produí fins el 26 de febrer de 1905, a París.

Fou admirat i volgut per les figures més representatives dels seu temps. Stéphane Mallarmé, Anatole France, Edmond de Goncourt, Octave Mirbeau, Elémir Bourges, Alphonse Daudet, Léon Daudet, Jules Renard, André Gide, Paul Fort, Georges Bataille, Maurice Maeterlinck, Paul Claudel, Sidonie Gabrielle Colette, Francis Jammes, el distingiren i respectaren.

Això succeí perquè, com a home, Marcel prodigà simpatia, ajudà al pròxim, ponderà el talent aliè i sabé posar-se a l'altura els demés. El seu esguard tenia una encantadora dolcesa, els seus gestos eren seductors, la seva erudició excepcional li'n permetia orientar als seus amics envers els autors més convenients per a ells.

Anàlisi

Schwob consultà als historiadors grecs i llatins, recorregué els anals de la criminalitat londinenca, estudià els tractats de la Càbala, als cronistes medievals; investigà pacientment el proces de Joana d'Arc, els testimonis de la pirateria. Sobre aquest fons històric situà les figures, personals o genèriques, en àgils vinyetes que van des de la Grècia antiga fins les vores del Tàmesi.

El seu llibre Vides imaginaries, es ple d'evocacions, va mereixer ser qualificat per Goncourt com el més meravellós resucitador del passat.

Les millors obres

• Coeur double: (contes)
• Le roi au masque d'or: (conte)
• Le livre de Monelle: (poema en prosa)
• Mimes: (poema en prosa)
• Le Croisade des Enfants: (narracions)
• Spic ilege: (critica i assajos)

Referències

• Enciclopèdia Estudiantil, fascicle núm. 66, any II, del 10 de març de 1964 (Registre 4977/62)