| Encara no navegueu en català? Vegeu com podeu catalanitzar el vostre ordinador |
Aristides Maillol
| Aristides Maillol | |
|---|---|
 Aristides Maillol, pintat per József Rippl-Rónai |
|
| Naixement | 8 de desembre de 1861 Banyuls de la Marenda, Rosselló |
| Defunció | 27 de setembre de 1944 (als 82 anys) Banyuls de la Marenda, Rosselló |
| Art | Escultor, pintor i gravador |
Aristides Maillol (Banyuls de la Marenda, 8 de desembre de 1861 - 27 de setembre de 1944) fou un escultor, pintor i gravador català.
Taula de continguts[amaga] |
[modifica] Biografia
A l'edat de tretze anys pinta una marina, el seu primer quadre. Als 18 anys publica una revista, La Figue; ell n'és l'únic redactor, l'impressor, l'il·lustrador i, finalment, l'únic client.
Després d'una estada a Perpinyà, marxa a París, on després de moltes temptatives és admès el 1885 a l'École des Beaux-Arts; és en aquesta època quan passa més penúries i quan fa amistat amb Antoine Bourdelle i Paul Gauguin. Va ingressar en el grup del nabís i durant una primera etapa va fer pintures i ceràmiques d'estètica nabí.[1]
Comença a interessar-se pels tapissos i en fa diverses exposicions, però el treball de la tapisseria li afecta la vista i l'obliga a abandonar definitivament aquest art. És quan es dedica exclusivament a l'escultura; molt influenciat pel seu amic Gauguin, les seves escultures tenen un caràcter alhora solemne i senzill, amb un gran equilibri i sempre emmarcant-les en figures geomètriques, centrant-se en el nu femení.
El 1905 li arriba l'èxit al Saló de l'Automne, on hi exposa la Mediterrània. A partir d'ací, fa exposicions a París, Nova York, Berlín, Chicago, etc. Té encàrrecs i també il·lustra diversos llibres.
Fou molt amic de Sunyer i de Togores, i els va ajudar sovint durant l'època de la ocupació franquista de Catalunya.[2] També ho fou de l'escultor català Joaquim Claret, qui havia treballat al seu taller de Marly-le-Roi entre 1907 i 1908.
Maillol pinta i dibuixa molt; comença al 1940 la seva darrera estàtua: L'harmonia, que no arribarà a acabar. Mor a la seva casa de Banyuls el 27 de setembre de 1944, a l'edat de vuitanta-tres anys, després d'un accident de cotxe, quan tornava d'una visita a Raoul Dufy a Vernet dels Banys.
[modifica] La casa museu
La seva casa prop de Banyuls es va inaugurar com a museu el 1994, i conté una col·lecció d'escultures i dibuixos. Un altre museu de la seva obra es va inaugurar a París el 1995, el Musée Maillol, fundat per la col·leccionista i marxant d'art, Dina Vierny, model predilecta i companya platònica de Mallol durant els últims 10 anys de la seva vida.
Maillol "parlava català, anava amb espardenyes, duia faixa i barretina, ballava sardanes" i afirmava: "Jo considero Catalunya la meva veritable pàtria".[3]
[modifica] Obres
[modifica] Escultures
- Leda, 1900
- Noia ajupida, circa: 1900 actualment al Museu Deu del Vendrell
- La nit, 1902/1908, emplaçada a Stuttgart
- Mediterrània, 1902, actualment al Museu d'Orsay
- L'acció encadenada, 1906
- Corredor ciclista, 1907
- Tors d'estiu, 1910-11, emplaçada a Barcelona, al costat del MNAC
- Monument a Cézanne, 1912/1925
- L'Illa de França, 1925
- Les tres nimfes, 1930/1937
- Monument als morts de Ceret en la guerra de 1914 a 1918 (1938)
- Monument als morts, escultura emplaçada a Portvendres,
- Monument als morts, escultura emplaçada a Elna
- Monument als morts, escultura emplaçada a Banyuls
- Venus, emplaçada a Perpinyà
- La muntanya, 1937
- Dina, 1939/1940
[modifica] Tapissos
- El llibre
- El Jardí
- Música per a la princesa
[modifica] Il·lustracions
- Les Èglogues de Virgili, 1925
- L'Art d'estimar d'Ovidi, 1935
- Cantilena, de Josep Sebastià Pons, 1937
- Cants pour elle, de Paul Verlaine, 1939
- El Livret des folastries de Ronsard, 1940
- Les Geòrgiques de Virgili, 1950
[modifica] Bibliografia
- François Bassères Maillol, mon ami. Perpignan: Mme. François Bassères, 1979.
- Borràs, Maria Lluïsa. Maillol. Barcelona: Obra Cultural de "La Caixa", 1979.
- Volum 13. Gran Enciclopèdia en Català. Barcelona: Barcelona-Edicions62 ISBN 84-297-5441-5, 2004.
[modifica] Referències
- ↑ Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007, p. 209. ISBN 84-95554-27-5.
- ↑ Elpais 20 d'octubre de 2009. Vindicación de Maillol
- ↑ Maguí Noguer, catàleg de l'exposició Fascinació per Grècia, Museu d'Art de Girona, 2009.
[modifica] Enllaços externs
- Museu Maillol a París
- Pàgina/fitxa de l'Ajuntament de Perpinyà sobre Mallol, en català, castellà, francès, anglès i alemany.
- Una altre (breu) pàgina/fitxa sobre Mallol, no enllaçada amb l'anterior
- Algunes imatges d'esculptures a Catalunya Nord
- Retrospectiva de Maillol a La Pedrera de Barcelona
